EXCURSIÓ PER LA CARRETERA DE LES AIGÜES

Passejada per la carretera de les Aigües, des de Vallvidrera al Parc Cervantes.

Dissabte 15 de Gener, és la primera excursió de l'any, al principi no s'entreveia molt animada perquè era les 9:00 del matí, i només estàvem el Domi i jo, a l'entrada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya FGC, però després van aparèixer Mary Carmen i la seva filla Ana, i uns minuts després dues noies es van acostar preguntant pel Grup de Senderista de la XIC, així es van unir Mar i Montse

Vam Pujar al ferrocarril direcció Terrassa. Vam Baixar a l'estació Peu del Funicular per pujar al Funicular de Vallvidrera, fins a la primera parada. En sortir del funicular vam estar a la carretera de les Aigües, oficialment coneguda com Passeig de les Aigües.

Així va començar el nostre recorregut, el camí discorre pel costat mar de la muntanya de Collserola, la carretera ens permet tenir una gran panoràmica sobre la ciutat de Barcelona. D'una banda he veura la ciutat en tota la seva extensió i el mar. De l'altra, una gran massa forestal que s'estén per la comarca del Vallès.

L'origen d'aquesta carretera, es remunta al recorregut d'una antiga conducció de distribució d'aigua, motiu del seu traçat horitzontal i del seu nom.

Tot i tenir un dia càlid, més semblant a un dia primaveral, la ciutat va estar coberta de boira, i els seus monuments i edificis es visualitzaven com fantasmes, eren ombres que es dibuixaven a la llunyania. El Mediterráneo va aparèixer com un núvol pintada de daurat i l'ombra de grans vaixells es dibuixava sobre ell.

Pel camí es troben grans cases, algunes amb senyals del pas del temps, però altres són realment impressionants per la seva grandària i bellesa. Al lluny el primer que apareix és la Torre de Collserola i al costat el Temple del Sagrat Cor i una mica més enllà aquesta l'Observatori.

Els pins, part de la vegetació de Collserola van estar d'un verd intens, i plens de pinyes a punt de madurar.

Ens trobem gran quantitat de ciclistes i corredors, pel fet que és una ruta popular entris aquests esportistes, que l'utilitzen per als seus entrenaments, aprofitant el seu perfil, completament pla.

El nostre recorregut ens va portar al Turó d'en Corts, vam passar pel Miradors de Sant Pere Màrtir, vam seguir per la carretera fins arribar a la Font de la Mandra, vam sortir de la carretera de terra i vam baixar pel carrer de Pau Vergós, vam passar l'institut Freedman, vam arribar al carrer Josep Anguera i Sala, vam seguir la nostra ruta fins a trobar l'Hospital Sant Joan de Déu, vam anar fins trobar el nostre punt d'arribada el Roserar de Cervantes, que ens regal les seves primeres roses i els primers aromes.

Va ser un passeig suau, intens per la bellesa de Barcelona als peus de la muntanya, màgic per l'espectacle de la natura, agradable pel clima suau que vam trobar.

A les 13:00 vam estar acomiadant.

Gràcies Domi per guiar-nos pels bells racons de la Catalunya.

Aquesta crònica ha estat feta per la nostra companya LEONOR

EXCURSIÓ A MONTSERRAT

Per celebrar el primer aniversari del Grup Senderista de la XIC, varem decidir fer una sortida a Montserrat.

El dissabte dia 11 de desembre a les 8,30 sortíem de la pl. de Espanya amb els ferrocarrils catalans fins a Monistrol i després amb la cremallera arribàvem a Montserrat.
Tan bon punt varem arribar vam anar a visitar el Monestir i la imatge de la Moreneta, patrona de Catalunya, és una talla romànica del s. XII.
El Monestir va ésser fundat al s. XI per l'abat Oliba, de l'antic monestir resta la bellísima portada romànica i la galeria del claustre gòtic.
La muntanya es única amb les seves formacions fantasmagòriques geològiques que la fa tan especial, te una altitud de 1235 m. sobre el nivell del mar, amb 10 km. de llarg per 5 km. d'ample.
Al llarg dels anys el Monestir s'han fet actes d'una importància extraordinària en la vida religiosa i cívica, cultural i política de Catalunya.
Varem deixar un temps lliure fins les 12, per pogué visitar les diferentes dependensies, com les botigues, el museu o les paradetes dels pagesos amb la típica mel i mató. Varem tindre sort doncs feia un dia esplèndid i solejat.
Cap a les 12 varem iniciar la baixada per visitar la Santa Cova, per el camí es troben els monuments dels misteris del rosari.
Segons la tradició, a la Santa Cova fou trobada la Moreneta l'any 880.
Tot seguit vàrem agafar el camí del GR que porta cap a Collbató, per alguns punts era dificultós per el desnivell i per les pedres rodones que ens feia vigilar molt per no caure.
Abans d'arribar a Collbató varem passar per les famoses Coves del Salnitre, però estavan tancades i com ja anàvem justos de temps no vam poder esperar per visitar les.
Finalment arribem a Collbató a on ens va tucà corra per agafar el autobús que passava a les 5,30, a les afores del pobla.Tornaven cap a Barcelona, cansats , contens i troben a faltar a Domi, que per motius de salut no ens va poder acompanyar.
Amb aquesta sortida tan maca acomiadem el any 2010 i desitgem un 2011 amb
!! PAU I SALUT A TOTS!!

COLLSEROLA-LA RUTA DELS IBERS

Dissabte dia 27 de novembre a les 8,30 vàrem sortir des de la Pl. Catalunya fins a Vallvidrera i per un bonic paisatge otonyal vàrem visitar la entrada de la Mina Grott, per aquest túnel en el any 1908 es va instal·là un trenet elèctric que duia el agua del pantà a la Vila de Sarrià, te una longitud de 1290 metres.
Per un camí de plataners vàrem anar cap el pantà de Vallvidrera, és va inaugurà el 1864 per abastir de aigua Sarrià , avui en dia es un bonic espai de passeig ple de ànecs.
Ens vam encaminar cap a la Penya del Moro, per tot el camí varem anant agafant cireretes de bosc dons estava ple de arbres farcits de aquests fruits.
La Penya del Moro és un turó de 277 m d'alçada en el cim hi ha un mirador i les restes d'una torre de vigia construïda els segles X i XI molt a prop hi han unes restes de l'època ibèrica.
Des del cim la vista es magnífica amb tota la plana del Baix Llobregat i fins i tot la desembocadura del riu Llobregat .
Vàrem iniciar la baixada fins Sant Feliu a on ens vàrem acomiadar doncs uns marxaven cap a la estació del tren i altres varem agafar el Tramvia fins a L'Hospitalet.

EXCURSIO AL CASTELL DE MONTESQUIU

El dissabte dia 16 de Octubre, varem sortir amb tren , des de la estació de Renfe pl. Catalunya, fins a Sant Quirze de Besora.
Per un camí bordejat de castanyes, arribem al Castell de Montesquiu, es tracta de una fortalesa del que es té noticia documental l'any 1285 amb el nom de Monte Suivo, que vol dir muntanya esquiva,feresta. Va ser dels senyors i marquesos de Besora, ha estat restaurat els darreres anys. Avui en dia es propietat de la Diputació i forma part del Parc Natural del Castell de Montesquiu. El paisatge que l'envolta té racons naturals especials, el castell està situat en un turo a la riba esquerra del riu Ter.
Visitem el castell i els jardins que l'envolten.


Per una pista amb boscos de pi roig, típics de la zona del prepirineu i bosc baix de roures i boix. trobem la gorga del pla de l'Hort, per un patit pont creuem la riera de Solans i anem pujant cap el coll dels tres Pals, des de a on es pot veure una magnífica panoràmica de la plana de Vic i al fons els Pirineus amb les primeres neus de la tardor.
Després de dinar reprenem la tornada i ens desviem una mica per veure una cascada que es forma a la riera de Solans . Abans de arribar al Castell agafem un corriol senyalitzat por GR, fins arribar al Mirador a on ens permet observar una bona vista del poble de Montesquiu i del riu Ter.
Montesquiu es va formar a finals del segle XIX a redós de les fàbriques industrials i textils.
Entre prats i seguin una pista, arribem a l'estació de Sant Quirze a on agafem el tren de les 5,15 arribant a la plaça Catalunya cap a les 7 de la tarda, ens despedim dels companys tot esperant trobar-nos a la propera sortida del mes de novembre.

EXCURSIO MES DE SETEMBRE

Una vegada passades las vacances del mes d'agost, ens vàrem trobar a la XIC, el primer divendres del mes de setembre i varem decidir que l'excursió del mes de setembre es faria el dissabte dia 18 .
a Sant Quirze de Besora i després caminant unes dues hores fins el Castell de Montesquiu.
Però el dia de la excursió va ploure molt i vam haver de suspendre la sortida. Es va decidí que la faríem el proper mes de octubre.

PARC DE COLLSEROLA, PER SANT CUGAT A VALLVIDRERA

El diumenge dia 2o de juny, a les 9 del matí varem sortir amb els Ferrocarrils Catalans fins a Sant Cugat,Can Borrel, el Pi de Xandri, Sant Medir, Font Groga i Vallvidrera.
El massís de Collserola ha esdevingut el pulmó natural i l'espai d'esbarjo de Barcelona.

Després de recórrer la bonica ciutat de Sant Cugat, tot passant per la rambla i una zona molt cuidada amb espais verds i moltes flors. Agafem una ampla pista amb molt de trànsit de bicicletes i gent, fins arribar al magnífic Pi d'en Xandri, es manté viu gràcies a un sistema d'apuntalament molt interessant. Creuem la riera de Sant Medir i seguim cap a Can Borrell.
Fem una paradeta per esmorçar i seguim per una pista més estreta fins arribar a un estret corriol a l'esquerra a on es troba la Font Groga, l'aigua que raixa es de color de ferro, la font es rodona i recorda les antigues èpoques quan la gent venia a berenar.

Seguim pel camp del Miracle i arribem a una explanada a on es troba l'Ermita Romànica de Sant Medir a on cada 3 de març es fa el tradicional aplec de colles dels barris de Barcelona.

Ens despedim de tres companys, que marxen perquè tenen presa, la resta del grup fem una parada per dinar, seguim caminant i anem a sortir per darrera del Tibidabo amb el majestuós monument del Sagrat Cor, seguim per la carretera amb una magnífica vista panoràmica de tota Barcelona fins arribar a la parada del funicular de Vallvidrera fins a l' estació dels Ferrocarrils de Catalunya.
Ens despedim tot desitjant-nos unes Bones Vacances d'Estiu.
Ens tornarem a trobar al XIC el primer divendres de setembre per continuar planificant noves excursions per la pròxima temporada.
DESITGEM BONES VACANCES A TOTS.

LA VALL D'OLZINELLES A L'ENTORN DE SANT CELONI

El diumenge dia 30 de maig a les nou del matí varem sortir amb tren cap a Sant Celoni.
Olizinelles és una vall singular i molt espectacular amb racons excepcionals per la seva bellesa botànica i paisatgística.
Una vegada a Sant Celoni varem caminar per una zona industrial, no masa maca, passem per un pas subterrani per creuar l'autopista i arribem a la casa pairal Can Draper, al costat hi ha un gran roure que diuen que es el segon mes gruixut de Catalunya, seguim per una agradable pista que va paral-lela a la riera de Olzinelles.
Passem per uns camps plens de flors i amb el soroll de l'aigua i dels ocells arribem a l'interessant pou de glaç de Can Draper.
El camí segueix per una zona humida i trobem el pi de Can Valls, a prop es troba l'alzina de la Pega la més alta de Catalunya, després trobem tres forns de fer Pega, un d'ells encara està ben sensé, datats entre els segles IX i X.
Per un camí de grans alzines sureres arriben a l' església de Sant Esteve d'Olzinelles de l'any 1083 i un petit cementiri.
Passem per un bosc a on hi trobem un corpulent roure del Quintà de Can Valls, el més alt del municipi, també crida l'atenció els grans plataners alineats a la vora del camí.
Parem a dinar al pla de les Mines i despés iniciem una pujada de uns 300 m. tot seguit anem baixant per el Sot de la Remor fins arribar a la part baixa del vall i anem a sortint de nou a la Casa Draper.
Després de fer la fotografia del grup anem cap a l' estació de tren de Sant Celoni.
Tots tornem molt contens doncs ha estat una de les excursions més boniques i interessants que hem fet i hem dit que tornarem per estudiar la seva vegetació i els seus colosals arbres.