EXCURSIÓ DE SANT FELIU DE CODINES A CALDES DE MONTBUI

El diumenge dia 9 de febrer vam fer la sortida que per causa de la pluja havíem ajornat el passat mes de gener .

A les 8 del matí sortíem del Passeig de Sant Joan cap a Sant Feliu de Codines. Aquesta bonica població està situada al Vallès Oriental a uns 500 metres sobre el nivell del mar amb vistes a Sant Sadurní de Gallifa i del Vallès, ja que està situada als darrers contraforts dels Cingles de Bertí i les conques del Tena i la riera de Caldes.

Deixem la vila i tot seguint les indicacions del GR pel camí de la Serra i amb una lleugera pujada agafem un corriol per un bonic paisatge de boscos. El camí era dificultós, ja que estava ple de bassals d'aigua i fang que feien molt complicat caminar sense relliscar. Tot i així, tots i totes anàvem amb molta cura i la veritat és que hi va haver sort doncs cap company va caure. Acaban tot amb una divertida aventura.

Després vam deixar el camí del GR, desviant-nos cap a l'esquerra per la ruta del PR que surt a la riera de Caldes. Seguint per la riera vàrem descobrir un bonic paratge amb un petit llac i dos cascades.

Tot seguit arribàvem a la zona del Camí de les Llambordes on hi trobem la bàscula mitjançant la qual es pesaven les llambordes que s'extreien de la pedrera. A principis del segle passat la ciutat de Barcelona va ser la principal clienta de les pedreres de Caldes de Montbui.

Finalment vam arribar a la bonica Ermita del Remei, al costat de la qual hi trobem l'entrada del restaurant del Remei on vàrem dinar.

Un cop agafades les energies per seguir amb el recorregut vam continuar fins a la vila de Caldes de Montbui. Aquesta fou la capital del Vallès durant l'època medieval, que comptava amb els seus banys, un hospital i residències reials.

Vam visitar l'Esglèsia de Santa Maria construïda entre 1589 i 1702 que llueix un preciós rossetó. Així com les restes de l'antiga muralla, els antics safareigs on surt l'aigua calenta, la Font del Lleó des d'on brolla l'aigua a uns 70 graus (al centre de la vila) i les Termes Romanes ( davant de la plaça).

A les cinc agafavem l'autobus cap a Barcelona després de realitzar una caminata d'uns 13 km.

El temps ha estat agradable ja que no feia massa calor i hem estat un grup de 20 companys i companyes que guiats pel Domi hem gaudit d'una bonica excursió.

Quedem el diumenge 9 de març per fer la propera sortida al massís del Garraf.

Vista de la vila de Sant Feliu de Codines

Santuari del Remei

Caldes de Montbui esglèsia de Santa Maria

EXCURSIÓ A COLLSEROLA-ST.CUGAT-ERMITA DE ST.MEDIR I VALLVIDRERA

El dissabte dia 14 de desembre vàrem fer l'última sortida d'any, a les 9,30 agafavem els Ferrocarrils Catalans fins a Sant Cugat.

Tot passejant per la bonica zona peatonal de la ciutat arribem al Monestir de Sant Cugat.
L'Abadia benedictina més important del Comtat de Barcelona, es tracta d'un importantíssim conjunt monumental.

El 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic, iniciant-se diverses restauracions a càrrec de la restablerta Generalitat de Catalunya que va finalitzar amb la guerra civil.
L'octubre de 1938 s'hi va celebrar una sessió de les Corts de la República.
El Monestir està situat a on hi havia una fortalesa romana anomenada Castrum Octavianum en la via Romana de Barcelona a Egara (Terrassa) i a on va ser martiritzat el cristià Cucufate (Cugat) en el any 303.
A causa de la importancia aconseguida pel Monestir, el conte de Barcelona Ramon Berenguer IV va celebrar corts al Monastir l'any 1143, cosa que va ser repetida altres vegades pels successius monarques . Tambe el 17 de gener de l'any 1145 s'hi celebrà un concili, per tractar temes de l'Església i del Estat.
El més destacat de tot el conjunt arquitectònic del Monestir és el seu claustre. Es un clar exemple de l'art romànic català construït al segle XII.

 Dins del jardí del claustre es troben les restes de la primera basílica del segle V i el lloc on es diu s'hi va enterrar Sant Cugat.

La façana principal, construïda a la primera meitat del segle XIV, està centrada per la gran rosassa que il·lumina la nau central, les seves dimensions son de 8,2 m. de diàmetre, és una de les més grans de Catalunya, juntament amb la de l'església de Santa María del Pi de Barcelona i la de Tarragona.
L'interior té tres naus i tres absis dels segles XII i XIV, iniciat amb estil romànic i acabat en estil gòtic.
Al costat es troba el Palau Abadial que es va edificar al segle XIV.

Vàrem esmorzar i després per una amplia avinguda varem continuar la ruta fins arribar al famós Pi d'en Xandri que fa 23 m. D'alsada i un diàmetre de 1,02m. I té més de 230 anys. Simbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat.

Per un paratge boscos arribavem a una construcció rodona , l'ermita de Sant Adjutori i una mica després  l'ermita de Sant Medir, vàrem visitar-la i  vam fer la  fotografia del grup. Tot seguit vàrem trobar una petita explanada a on vam dinar. Després per darrera del Tibidabo agafàvem el camí de Vallvidrera fins al  Baixador a on  agafàvem  el funicular i després els Ferrocaril Catalans.

Ens vàrem despedir desitjant !! UNAS BONES FESTES DE NADAL Y UN ANY 2014 PLE DE PAU, SALUD Y FELICITAT PER TOT-HOM!!!.

EXCURSIÓ AIGUAFREDA- FIGARÓ, PELS CINGLES DE BERTÍ

El diumenge dia 10 de novembre, sortíem de l'estació de Sants a les 8,27 fins a Aiguafreda.

Creuem la població i per un camí envoltat de pins i alzines iniciem la pujada. Els primers kilòmetres és un corriol estret i amb força pujada amb un desnivell d'uns 300 m. Després el camí és fa més ampla i la pujada més suau fins a arribar a dalt del Cingle de Bertí d'uns 800 m d'alçada.

Caminem per sobre de la cinglera disfrutant d'unes vistes espectaculars del Vall del Congost i el Pla de la Calma al Montseny.

Ens desviem i per un estret corriol amb una forta pujada arribem a la Trona, val la pena la petita pujada doncs la vista des de aquesta roca és magnífica sembla que estiguis volant sobre la resta de la cinglera i cap al Montseny. Amb aquest paisatge de vellesa natural, vàrem descansar i fer un petit pica-pica. Després entre boscos poblats d'enzines pinars vàrem inicià la baixada, amb molt de cura doncs és camí era pedregós i amb una forta baixada.

Després de passar per alguns masos arriben a una zona singular com és les obagues del Sot d'en Bac amb unes roques espectaculars a on estaven fent escalada i a on al fons hi ha un llac que és troba tapat per la densa vegetació.

Anem baixant amb la presencia al fons de la Trona fins arribar a coll de la Pedradreta i amb molta cura agafem un corriol ple de pedres ens anem arribant a El Figaró. Com hem portat una bona marxa a les dues abrivàvem a la vila, aquí dos companys agafen el tren i la resta del grup anem cap el poble i amb un bar dinem tranquil·lament.

De camí a l'estació vàrem passar pel pont del riu Congost a on cridava l' atenció la gran cantitat d'ànecs que havien amb aquell indret.

Tots vàrem felicitar a Domi, per escollir una excursió tan bonica i ens vàrem despedir fins a la propera sortida que serà dia 14 de desembre.

 

EXCURSIÓ AL MONTSENY BALENYÀ-SEVA-EL BRULL I AIGUAFREDA

El diumenge dia 13 d'octubre sortíem de l'estació de Sants cap a Balenyà.

El recorregut era d'uns 20 km. El paratge de tardor era preciós. Després de creuar Balenyà, ens vam endinsar per un camí de terra amb boscos i plantacions de nogals que és trobaven plens d'anous i salpicat de masies
A l'arribada a la bonica vila de Seva,  hi havia molt ambient doncs feien la Fira del bolet, molt coneguda a tota la comarca.

Seva és troba enclavada a la falda del Montseny a on destaca el seu campanar romanic del segle XII.

A poc a poc arribarem a El Brull a on vàrem fer una parada per visitar l'església de Sant Martí del segle XI i el centre d'Informació.

Per un paratge únic amb el Matagalls, el Pla de la Calma i el Turó del Tagament al fons vàrem dinar.
Ens vàrem desviar una mica per visitar el Dolmen de Can Serra de l'Arca i a on alguns companys varen dansar i cantar tot donant voltes al voltan del dolmen per evocar els antics esperits.

Al arribar a la vila d'Aiguafreda creuem el riu Congost pel pont d'Abella, és una estructura neoclàssica de tres arcades de pedra que es va construir l'any 1740.

El nucli d'Aiguafreda es va anar formant entre els segles XVI - XVII al voltan del Camí Ral que anava de Vic a Barcelona.

Una vegada a la vila vàrem anar cap a l'estació del trenc per tornar a Barcelona. Ha estat un grup molt agradable de 16 persones que hem gaudit d'un fantàstic paisatge de tardor del Montseny .