martes, 11 de marzo de 2014

EXCURSIÓ AL CASTELL DE L'ERAMPRUNYÀ- DE GAVÀ A SANT CLIMENT



























El diumenge dia 9 de març vora les 8 del matí sortíem amb autobús fins a Gavà. Des d'allà, després d'esmorzar vàrem agafar el camí de Gavà a Sant Climent seguint la ruta del GR passant per la Colònia Amat. Cap el 1914, en aquest indret es van construir diverses cases de famílies barcelonines que hi venien a estiuejar. A la vora hi trobem una petita ermita particular de la colònia dedicada a la Mare de Déu de la Salut.
Seguim per un camí atapeït de vegetació i amb una forta pujada. A la dreta es troba la font de la Salamandra amb una capelleta del Sagrat Cor.
Per un corriol de roques amb molta pendent, arribem a la plaça de l'ermita de Bruguers on ens esperen dos guies que ens expliquen la història de l'ermita i també del castell de l'Eramprunyà.
Hem tingut sort, doncs degut a les obres de reconstrucció del castell, només obren el segon diumenge de cada mes. La visita es gratuïta i Domi ja tenia feta la reserva per les 10 del matí.

En l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers es diferencien clarament dos moments de construcció: el romànic i el gòtic tardà. La capella romànica data del segle XIII, és un petit edifici de nau i absis coberts amb voltes semicirculars i quatre capelles laterals. Al segle XVI és va allargar l'estructura principal i es va construir la volta del cor i el portal.

Després acompanyades amb els guies ens disposàvem a afrontar una forta pujada a on gairebé havíem de grimpar per arribar a les restes del Castell d'Eramprunyà.
La primera referència del castell data de l'any 957. Va ser construït com a sistema defensiu de la frontera entre Al-Andalus i l'Imperi Carolingi. Va ser propietat dels Comtes de Barcelona fins el 1323. Era el centre d'un terme senyorial que comprenia sis parròquies: Sant Miquel d'Eramprunyà, Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans.

El castell es troba en ruïnes, consta de dos recintes ben diferenciats: el sobirà o superior i el jussà o inferior, separats per un fossar que antigament era salvat per un pont llevador.
El recinte sobirà és el lloc fortificat per excel·lència i on s'ubicava el cos de guàrdia i la residència del senyor.
En el recinte jussà o inferior, hi ha l'antiga parròquia de Sant Miquel d'Eramprunyà i l'antic cementiri medieval, amb tombes antropomorfes del segle X, la cisterna i vestigis d'altres fortificacions.
A més existeix un tercer recinte tancat per una muralla més tardana.

El 1323 el rei Jaume II és va vendre el domini superior del castell i de la seva baronia a Pere Marc.
L'any 1469 en el transcurs d'una guerra civil entre els partidaris del rei Jaume II i la Generalitat, el castell d'Eramprunyà fou assetjat durant tot un mes pels partidaris de la Generalitat fins que fou destruït.

Després d'escoltar les interessants informacions de la guia i fer moltes fotografies, vam iniciar la baixada fins l'ermita de Bruguers, després fins al desviament i a l'esquerra vam agafar una pista fins arribar a Sant Climent de Llobregat on vam agafar l'autobús.
Ens acomiadem dels 28 companys que vam assistir a aquesta bonica i interessant excursió.

La propera sortida serà el 27 d'abril on tindrem l'ocasió de caminar fins la muntanya del Tagamanent al Montseny.



domingo, 9 de febrero de 2014

EXCURSIÓ DE SANT FELIU DE CODINES A CALDES DE MONTBUI


El diumenge dia 9 de febrer vam fer la sortida que per causa de la pluja havíem ajornat el passat mes de gener .

A les 8 del matí sortíem del Passeig de Sant Joan cap a Sant Feliu de Codines. Aquesta bonica població està situada al Vallès Oriental a uns 500 metres sobre el nivell del mar amb vistes a Sant Sadurní de Gallifa i del Vallès, ja que està situada als darrers contraforts dels Cingles de Bertí i les conques del Tena i la riera de Caldes.

Deixem la vila i tot seguint les indicacions del GR pel camí de la Serra i amb una lleugera pujada agafem un corriol per un bonic paisatge de boscos. El camí era dificultós, ja que estava ple de bassals d'aigua i fang que feien molt complicat caminar sense relliscar. Tot i així, tots i totes anàvem amb molta cura i la veritat és que hi va haver sort doncs cap company va caure. Acaban tot amb una divertida aventura.

Després vam deixar el camí del GR, desviant-nos cap a l'esquerra per la ruta del PR que surt a la riera de Caldes. Seguint per la riera vàrem descobrir un bonic paratge amb un petit llac i dos cascades.

Tot seguit arribàvem a la zona del Camí de les Llambordes on hi trobem la bàscula mitjançant la qual es pesaven les llambordes que s'extreien de la pedrera. A principis del segle passat la ciutat de Barcelona va ser la principal clienta de les pedreres de Caldes de Montbui.

Finalment vam arribar a la bonica Ermita del Remei, al costat de la qual hi trobem l'entrada del restaurant del Remei on vàrem dinar.

Un cop agafades les energies per seguir amb el recorregut vam continuar fins a la vila de Caldes de Montbui. Aquesta fou la capital del Vallès durant l'època medieval, que comptava amb els seus banys, un hospital i residències reials.

Vam visitar l'Esglèsia de Santa Maria construïda entre 1589 i 1702 que llueix un preciós rossetó. Així com les restes de l'antiga muralla, els antics safareigs on surt l'aigua calenta, la Font del Lleó des d'on brolla l'aigua a uns 70 graus (al centre de la vila) i les Termes Romanes ( davant de la plaça).

A les cinc agafavem l'autobus cap a Barcelona després de realitzar una caminata d'uns 13 km.
El temps ha estat agradable ja que no feia massa calor i hem estat un grup de 20 companys i companyes que guiats pel Domi hem gaudit d'una bonica excursió.
Quedem el diumenge 9 de març per fer la propera sortida al massís del Garraf.

Vista de la vila de Sant Feliu de Codines

















Santuari del Remei

Caldes de Montbui esglèsia de Santa Maria







jueves, 26 de diciembre de 2013

EXCURSIÓ A COLLSEROLA-ST.CUGAT-ERMITA DE ST.MEDIR I VALLVIDRERA

El dissabte dia 14 de desembre vàrem fer l'última sortida d'any, a les 9,30 agafavem els Ferrocarrils Catalans fins a Sant Cugat.
Tot passejant per la bonica zona peatonal de la ciutat arribem al Monestir de Sant Cugat.
L'Abadia benedictina més important del Comtat de Barcelona, es tracta d'un importantíssim conjunt monumental.

El 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic, iniciant-se diverses restauracions a càrrec de la restablerta Generalitat de Catalunya que va finalitzar amb la guerra civil.
L'octubre de 1938 s'hi va celebrar una sessió de les Corts de la República.
El Monestir està situat a on hi havia una fortalesa romana anomenada Castrum Octavianum en la via Romana de Barcelona a Egara (Terrassa) i a on va ser martiritzat el cristià Cucufate (Cugat) en el any 303.
A causa de la importancia aconseguida pel Monestir, el conte de Barcelona Ramon Berenguer IV va celebrar corts al Monastir l'any 1143, cosa que va ser repetida altres vegades pels successius monarques . Tambe el 17 de gener de l'any 1145 s'hi celebrà un concili, per tractar temes de l'Església i del Estat.
El més destacat de tot el conjunt arquitectònic del Monestir és el seu claustre. Es un clar exemple de l'art romànic català construït al segle XII.
 Dins del jardí del claustre es troben les restes de la primera basílica del segle V i el lloc on es diu s'hi va enterrar Sant Cugat.

La façana principal, construïda a la primera meitat del segle XIV, està centrada per la gran rosassa que il·lumina la nau central, les seves dimensions son de 8,2 m. de diàmetre, és una de les més grans de Catalunya, juntament amb la de l'església de Santa María del Pi de Barcelona i la de Tarragona.
L'interior té tres naus i tres absis dels segles XII i XIV, iniciat amb estil romànic i acabat en estil gòtic.
Al costat es troba el Palau Abadial que es va edificar al segle XIV.

rem esmorzar i després per una amplia avinguda varem continuar la ruta fins arribar al famós Pi d'en Xandri que fa 23 m. D'alsada i un diàmetre de 1,02m. I té més de 230 anys. Simbol ecogic, cultural i històric de Sant Cugat.

Per un paratge boscos arribavem a una construcció rodona , l'ermita de Sant Adjutori i una mica després  l'ermita de Sant Medir, vàrem visitar-la i  vam fer la  fotografia del grup. Tot seguit vàrem trobar una petita explanada a on vam dinar. Després per darrera del Tibidabo agafàvem el camí de Vallvidrera fins al  Baixador a on  agafàvem  el funicular i després els Ferrocaril Catalans.
Ens vàrem despedir desitjant !! UNAS BONES FESTES DE NADAL Y UN ANY 2014 PLE DE PAU, SALUD Y FELICITAT PER TOT-HOM!!!.