jueves, 21 de octubre de 2010

EXCURSIO AL CASTELL DE MONTESQUIU




El dissabte dia 16 de Octubre, varem sortir amb tren , des de la estació de Renfe pl. Catalunya, fins a Sant Quirze de Besora.
Per un camí bordejat de castanyes, arribem al Castell de Montesquiu, es tracta de una fortalesa del que es té noticia documental l'any 1285 amb el nom de Monte Suivo, que vol dir muntanya esquiva,feresta. Va ser dels senyors i marquesos de Besora, ha estat restaurat els darreres anys. Avui en dia es propietat de la Diputació i forma part del Parc Natural del Castell de Montesquiu. El paisatge que l'envolta té racons naturals especials, el castell està situat en un turo a la riba esquerra del riu Ter.
Visitem el castell i els jardins que l'envolten.


Per una pista amb boscos de pi roig, típics de la zona del prepirineu i bosc baix de roures i boix. trobem la gorga del pla de l'Hort, per un patit pont creuem la riera de Solans i anem pujant cap el coll dels tres Pals, des de a on es pot veure una magnífica panoràmica de la plana de Vic i al fons els Pirineus amb les primeres neus de la tardor.
Després de dinar reprenem la tornada i ens desviem una mica per veure una cascada que es forma a la riera de Solans . Abans de arribar al Castell agafem un corriol senyalitzat por GR, fins arribar al Mirador a on ens permet observar una bona vista del poble de Montesquiu i del riu Ter.
Montesquiu es va formar a finals del segle XIX a redós de les fàbriques industrials i textils.
Entre prats i seguin una pista, arribem a l'estació de Sant Quirze a on agafem el tren de les 5,15 arribant a la plaça Catalunya cap a les 7 de la tarda, ens despedim dels companys tot esperant trobar-nos a la propera sortida del mes de novembre.


jueves, 7 de octubre de 2010

EXCURSIO MES DE SETEMBRE

Una vegada passades las vacances del mes d'agost, ens vàrem trobar a la XIC, el primer divendres del mes de setembre i varem decidir que l'excursió del mes de setembre es faria el dissabte dia 18 .
a Sant Quirze de Besora i després caminant unes dues hores fins el Castell de Montesquiu.
Però el dia de la excursió va ploure molt i vam haver de suspendre la sortida. Es va decidí que la faríem el proper mes de octubre.

jueves, 1 de julio de 2010

PARC DE COLLSEROLA, PER SANT CUGAT A VALLVIDRERA

El diumenge dia 2o de juny, a les 9 del matí varem sortir amb els Ferrocarrils Catalans fins a Sant Cugat,Can Borrel, el Pi de Xandri, Sant Medir, Font Groga i Vallvidrera.
El massís de Collserola ha esdevingut el pulmó natural i l'espai d'esbarjo de Barcelona.

Després de recórrer la bonica ciutat de Sant Cugat, tot passant per la rambla i una zona molt cuidada amb espais verds i moltes flors. Agafem una ampla pista amb molt de trànsit de bicicletes i gent, fins arribar al magnífic Pi d'en Xandri, es manté viu gràcies a un sistema d'apuntalament molt interessant. Creuem la riera de Sant Medir i seguim cap a Can Borrell.
Fem una paradeta per esmorçar i seguim per una pista més estreta fins arribar a un estret corriol a l'esquerra a on es troba la Font Groga, l'aigua que raixa es de color de ferro, la font es rodona i recorda les antigues èpoques quan la gent venia a berenar.

Seguim pel camp del Miracle i arribem a una explanada a on es troba l'Ermita Romànica de Sant Medir a on cada 3 de març es fa el tradicional aplec de colles dels barris de Barcelona.

Ens despedim de tres companys, que marxen perquè tenen presa, la resta del grup fem una parada per dinar, seguim caminant i anem a sortir per darrera del Tibidabo amb el majestuós monument del Sagrat Cor, seguim per la carretera amb una magnífica vista panoràmica de tota Barcelona fins arribar a la parada del funicular de Vallvidrera fins a l' estació dels Ferrocarrils de Catalunya.
Ens despedim tot desitjant-nos unes Bones Vacances d'Estiu.
Ens tornarem a trobar al XIC el primer divendres de setembre per continuar planificant noves excursions per la pròxima temporada.
DESITGEM BONES VACANCES A TOTS.


jueves, 3 de junio de 2010

LA VALL D'OLZINELLES A L'ENTORN DE SANT CELONI





El diumenge dia 30 de maig
a les nou del matí varem sortir amb tren cap a Sant Celoni.
Olizinelles és una vall singular i molt espectacular amb racons excepcionals per la seva bellesa botànica i paisatgística.
Una vegada a Sant Celoni varem caminar per una zona industrial, no masa maca, passem per un pas subterrani per creuar l'autopista i arribem a la casa pairal Can Draper, al costat hi ha un gran roure que diuen que es el segon mes gruixut de Catalunya, seguim per una agradable pista que va paral-lela a la riera de Olzinelles.
Passem per uns camps plens de flors i amb el soroll de l'aigua i dels ocells arribem a l'interessant pou de glaç de Can Draper.
El camí segueix per una zona humida i trobem el pi de Can Valls, a prop es troba l'alzina de la Pega la més alta de Catalunya, després trobem tres forns de fer Pega, un d'ells encara està ben sensé, datats entre els segles IX i X.
Per un camí de grans alzines sureres arriben a l' església de Sant Esteve d'Olzinelles de l'any 1083 i un petit cementiri.
Passem per un bosc a on hi trobem un corpulent roure del Quintà de Can Valls, el més alt del municipi, també crida l'atenció els grans plataners alineats a la vora del camí.
Parem a dinar al pla de les Mines i despés iniciem una pujada de uns 300 m. tot seguit anem baixant per el Sot de la Remor fins arribar a la part baixa del vall i anem a sortint de nou a la Casa Draper.
Després de fer la fotografia del grup anem cap a l' estació de tren de Sant Celoni.
Tots tornem molt contens doncs ha estat una de les excursions més boniques i interessants que hem fet i hem dit que tornarem per estudiar la seva vegetació i els seus colosals arbres.

jueves, 6 de mayo de 2010

EXCURSIO A SANT MIQUEL DEL FAI



El disabte 24 d'abril, a les 9,30 varem sortir amb el bus de la Cia. Segalés des del Passeig de Sant Joan amb direcció a Sant Feliu de Codines, érem un grup de 16 companys. Una vegada al poble de Sant Feliu i després de recorrer la població vàrem agafar un camí de terra a la dreta, tot seguint les senyals del GR, per un corriol estret d'uns 5 Km. a on hi havien algunes zones amb una forta pendent i moltes pedres, fins arribar a la carretera i des d'on ja es podia veure la cascada de S.Miquel del Fay, tot segint la carretera vàrem arribar a l' entrada del complex a on es troben les cascades i el Monastir, allà vàrem fer una parada per dinar i descansar per després empendre la tornada, aquesta vegada vàrem tornar per la carretera, durant uns 7 km.


Les vistes per la cerretera eren precioses doncs al fons hi havia el riu, alguns masos i el poble de Riells. Finalment vàrem arribar a la parada del Bus a Sant Feliu de Codines, a les 6 tornàvem cap a Barcelona.

Vàrem recórrer en total uns 12 Km.
El bus ens va sortir molt econòmic doncs varen comprar dos tarjetes T-10 de la Zona 4.
Finalmente agafem el metro i ens despedim tots contens després d'haver passat un dia mol molt maco.

martes, 13 de abril de 2010

EXCURSIÓ AL CASTELL DE CENTELLES






NegritaEl dissabte dia 27 de març vàrem sortir a les 9,35 hores des de la pl. Catalunya per la Renfe amb direcció a Centelles.
Som un grup molt animat de 12 persones. Arribem a l'estació de Centelles i anem creuant aquesta bonica Vil.la que antigament fou condat de Centelles.



A la pl. Major hi ha el palau dels comtes de Centelles i un portal del segle XVI fortificat que donava accés a l'antiga població. També hi ha una notable església barroca de Santa Coloma, construida entre 1704 i 1720.A mida que anàvem pujant ens trobem amb algunes cases modernistes i noucentistes.
Deixem la vil.la seguint un tram per la carretera, fins el desviament a la dreta en direcció al Castell de Sant Martí. Per un camí entre prats d'un color verd brilant anem pujant . La vista és maravellosa, entre boscos es pot veure el Pirineu nevat i per l'altra banda el Montseny i al peu, la població de Centelles.
Després d'un rebolt comencem a veure el Castell, sembla a la vora però no acabem d'arribar mai. El camí va donant voltes i finalment vorejant la cinglera, arribem al peu del castell de Sant Martí a 855 m. Està en molt mal estat, però es poden apreciar les almenes. El castell és un exemple important d'una fortificació medieval del nostre país, la muralla té una longitud aproximada de 200 m. i una amplada de 800 m. La estructura que es conserva és del segle XV i XVI, tot i que el castell ja existia amb el nom de "castell de San Martín" en l'any 848. Entre els segles IX i XV el castell va ser el centre de la poderosa baronia de Centelles i durant la guerra Civil Catalana del segle XV va ser residència de Pere IV de Catalunya.
Al peu del castell i aprofitant el sol, vàrem dinar i alguns més atrevits varen escalar fins l'interior que estan reconstruint, des de la explanada de l'interior del castell es podia apreciar una panoràmica meravellosa.
Finalment vàrem iniciar la tornada pel mateix camí cap a l'estació de Centelles i tots animats i contents tornem cap a Barcelona. Ens despedim amb ganes de trovar-nos de nou a la pròxima sortida.

miércoles, 24 de marzo de 2010

CAMÍ DEL FONDAL I PANTÀ DE VALLVIDRERA


El diumenge, 14 de febrer vam tornar a anar a Collserola, però aquesta vegada varem anar amb els Ferrocarrils Catalans fins el Baixador de Vallvidrera i poc a poc vem ana pujan cap el camí del Fondal .
Feia un dia fresquet i semblava que volia ploure pero el paisatje era preciós , varem pasar per la Font Vella i tot pujant després d'un revolt varem veure el Pla dels Monges és un espai a on Mossent Jacint es reunia amb altres monges. Des d'allà vàrem descubir un paseig amb grans arbres de plataners i seguint aquest camí vàrem arribar a la Vil.la Joana, la casa a on el poeta Mossent Jacint Verdaguer va passar els darrers anys de la seva vida.
La visita de la casa Verdaguer, va estar molt interesant doncs ens aproximava al coneixement de la vida i obra de Jacint Verdaguer.
La Vil.la Joana està situada al bell mig de la serra de Collserola, és una masia del segle XIX que l'Ajuntament va convertir en museu dedicat al poeta el 1963.
Varem visitar totes les estancies amb el mobiliari de l'epoca i la cambra a on va morir el poeta el 10 de juny del 1902.
Al sortir tot baixant varem agafar el camí que ens duia de nou a la estació dels Ferrocarrils Catalans per tornar cada escú al seu domicili.