EXCURSIÓ AL MONTSENY PER BALENYÀ-SEVA-EL BRULL I AIGUAFREDA

Diumenge dia 27 de març a les 8,30 sortíem de la plaça Catalunya, el dia estava molt ennuvolat i durant tot el trajecte no va parar de ploure pero nosaltres tot i el mal temps anàvem il.lusionats.
Tan bon punt vem arribar a Balenyà va deixar de ploure. Iniciavam el recorregut creuant la vila de Balenyà per agafar un camí de terra, entre boscos i prats d'un verd brillant salpicat de masies i que junt amb la boira li donava un aspecte molt especial.
El color vermellós de les roques ens indicava que anàvem arribant a la bonica vila de SEVA que està enclavada a la falda del Montseny, el seu campanar romànic del segle XII destaca per sobre del poble, té un fantàstic centre antic amb cases de pedra molt ben conservat . Els primers documents de la vila són de l'any 904.
Poc a poc el sol va anar fortint i el dia es tornà més radiant i calorós.
Vàrem parar per dinar en un paratge únic amb el Matagalls, el Pla de la Calma i el turó del Tagamanent al fons.
Després vàrem arribar a El Brull a on vam fer una parada per visitar l'església de Sant Martí del segle XI i el Centre d'Informació que està al costat del temple, les ruïnes del Castell del Brull estan situades en un petit turó davant de l'església, la resta del conjunt urbà està compost per l'Ajuntament i un parell de restaurants.
Durant un tram vàrem caminar per la carretera agafant després un camí entre boscos fins arribar a les primeras cases d'Aiguafreda.
A les cinc de la tarda agafàvam el tren a l'estació de Sant Martí de Centelles, anàvem tots contents doncs al final vàrem gaudir d'un dia esplèndid.

CAMI DE SANT JAUME, DES DE SANT CUGAT A LES FONTS DE TERRRASSA

Dissabte 26 de Febrer sortim a les 9,30 del matí de la plaça Catalunya fins a Sant Cugat i tot passajant per la bonica sona peatonal de la ciutat arribem al Monestir de Sant Cugat.
L'Abadia benedictina més important del Comtat de Barcelona, es tracta d'un importantíssim conjunt monumental.
El 1931 va ser declarat Monument Històric Artistic, iniciant-se diverses restauracions a càrrec de la restablerta Generalitat de Catalunya que va finalitzar amb la guerra civil.
L'octubre de 1938 s'hi va celebrar una sessió de les Corts de la República.
El Monestir esta situat a on hi havia una fortalesa romana anomenada Castrum Octavianum en la via Romana de Barcelona a Egara (Terrassa) i a on va ser martiritzat el cristià Cucufate (Cugat) en el any 303.
A causa de la importancia aconseguida pel Monastir, el conte de Barcelona Ramon Berenguer IV va celebrar corts al Monastir l'any 1143, cosa que va ser repetida altres vegades pels successius monarques . Tambe el 17 de gener de l'any 1145 s'hi celebrà un concili, per tractar temes de l'Església i del Estat.
El més destacat de tot el conjunt arquitectònic del Monestir és el seu claustre. Es un clar exemple de l'art romànic català construït al segle XII. Dins del jardí del claustre es troben les restes de la primera basílica del segle V i el lloc on es diu s'hi va enterrar Sant Cugat.
La façana principal, construïda a la primera meitat del segle XIV, està centrada per la gran rossana que il·lumina la nau central, les seves dimensions son de 8,2 m. de diàmetre, és una de les més grans de Catalunya, juntament amb la de l'església de Santa María del Pi de Barcelona i la de Tarragona.
L'interior té tres naus i tres absis dels segles XII i XIV, iniciat amb estil romànic i acabat en estil gòtic.
Té uns magnífics retaules que han estat restaurats fe molt poc i no es permet fer fotografies.
Al costat es troba el Palau Abacial que es va edificar al segle XIV.
Al costat del Palau, a la plaça Octavià varem esmorzar i després per una amplia avinguda varem continuar la ruta fins agafar el G.R. i a on també està senyalitzat el Camí de Santiago que passa per Montserrat, tot seguin les fletxes del camí varem arribar a Les Fonts de Rubí, una mica abans varem dinar amb un paratge molt maco i tranquil a on hi ha una font amb taules i bancs.
Després de dinar i pendre una mica el sol i petà la xerradeta varem anar cap a l'estació dels ferrocarrils Catalans. a on varem saludar a la família de la Montserrat que van vindre a saludar la.
Ens despedim dels companys que varen baixar a l'estació de Provença i la resta varem fins a la plaça Catalunya.
Ha estat una sortida molt interessant i contents ens despedim fins la propera sortida.

EXCURSIÓ PER LA CARRETERA DE LES AIGÜES

Passejada per la carretera de les Aigües, des de Vallvidrera al Parc Cervantes.

Dissabte 15 de Gener, és la primera excursió de l'any, al principi no s'entreveia molt animada perquè era les 9:00 del matí, i només estàvem el Domi i jo, a l'entrada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya FGC, però després van aparèixer Mary Carmen i la seva filla Ana, i uns minuts després dues noies es van acostar preguntant pel Grup de Senderista de la XIC, així es van unir Mar i Montse

Vam Pujar al ferrocarril direcció Terrassa. Vam Baixar a l'estació Peu del Funicular per pujar al Funicular de Vallvidrera, fins a la primera parada. En sortir del funicular vam estar a la carretera de les Aigües, oficialment coneguda com Passeig de les Aigües.

Així va començar el nostre recorregut, el camí discorre pel costat mar de la muntanya de Collserola, la carretera ens permet tenir una gran panoràmica sobre la ciutat de Barcelona. D'una banda he veura la ciutat en tota la seva extensió i el mar. De l'altra, una gran massa forestal que s'estén per la comarca del Vallès.

L'origen d'aquesta carretera, es remunta al recorregut d'una antiga conducció de distribució d'aigua, motiu del seu traçat horitzontal i del seu nom.

Tot i tenir un dia càlid, més semblant a un dia primaveral, la ciutat va estar coberta de boira, i els seus monuments i edificis es visualitzaven com fantasmes, eren ombres que es dibuixaven a la llunyania. El Mediterráneo va aparèixer com un núvol pintada de daurat i l'ombra de grans vaixells es dibuixava sobre ell.

Pel camí es troben grans cases, algunes amb senyals del pas del temps, però altres són realment impressionants per la seva grandària i bellesa. Al lluny el primer que apareix és la Torre de Collserola i al costat el Temple del Sagrat Cor i una mica més enllà aquesta l'Observatori.

Els pins, part de la vegetació de Collserola van estar d'un verd intens, i plens de pinyes a punt de madurar.

Ens trobem gran quantitat de ciclistes i corredors, pel fet que és una ruta popular entris aquests esportistes, que l'utilitzen per als seus entrenaments, aprofitant el seu perfil, completament pla.

El nostre recorregut ens va portar al Turó d'en Corts, vam passar pel Miradors de Sant Pere Màrtir, vam seguir per la carretera fins arribar a la Font de la Mandra, vam sortir de la carretera de terra i vam baixar pel carrer de Pau Vergós, vam passar l'institut Freedman, vam arribar al carrer Josep Anguera i Sala, vam seguir la nostra ruta fins a trobar l'Hospital Sant Joan de Déu, vam anar fins trobar el nostre punt d'arribada el Roserar de Cervantes, que ens regal les seves primeres roses i els primers aromes.

Va ser un passeig suau, intens per la bellesa de Barcelona als peus de la muntanya, màgic per l'espectacle de la natura, agradable pel clima suau que vam trobar.

A les 13:00 vam estar acomiadant.

Gràcies Domi per guiar-nos pels bells racons de la Catalunya.

Aquesta crònica ha estat feta per la nostra companya LEONOR

EXCURSIÓ A MONTSERRAT

Per celebrar el primer aniversari del Grup Senderista de la XIC, varem decidir fer una sortida a Montserrat.

El dissabte dia 11 de desembre a les 8,30 sortíem de la pl. de Espanya amb els ferrocarrils catalans fins a Monistrol i després amb la cremallera arribàvem a Montserrat.
Tan bon punt varem arribar vam anar a visitar el Monestir i la imatge de la Moreneta, patrona de Catalunya, és una talla romànica del s. XII.
El Monestir va ésser fundat al s. XI per l'abat Oliba, de l'antic monestir resta la bellísima portada romànica i la galeria del claustre gòtic.
La muntanya es única amb les seves formacions fantasmagòriques geològiques que la fa tan especial, te una altitud de 1235 m. sobre el nivell del mar, amb 10 km. de llarg per 5 km. d'ample.
Al llarg dels anys el Monestir s'han fet actes d'una importància extraordinària en la vida religiosa i cívica, cultural i política de Catalunya.
Varem deixar un temps lliure fins les 12, per pogué visitar les diferentes dependensies, com les botigues, el museu o les paradetes dels pagesos amb la típica mel i mató. Varem tindre sort doncs feia un dia esplèndid i solejat.
Cap a les 12 varem iniciar la baixada per visitar la Santa Cova, per el camí es troben els monuments dels misteris del rosari.
Segons la tradició, a la Santa Cova fou trobada la Moreneta l'any 880.
Tot seguit vàrem agafar el camí del GR que porta cap a Collbató, per alguns punts era dificultós per el desnivell i per les pedres rodones que ens feia vigilar molt per no caure.
Abans d'arribar a Collbató varem passar per les famoses Coves del Salnitre, però estavan tancades i com ja anàvem justos de temps no vam poder esperar per visitar les.
Finalment arribem a Collbató a on ens va tucà corra per agafar el autobús que passava a les 5,30, a les afores del pobla.Tornaven cap a Barcelona, cansats , contens i troben a faltar a Domi, que per motius de salut no ens va poder acompanyar.
Amb aquesta sortida tan maca acomiadem el any 2010 i desitgem un 2011 amb
!! PAU I SALUT A TOTS!!

COLLSEROLA-LA RUTA DELS IBERS

Dissabte dia 27 de novembre a les 8,30 vàrem sortir des de la Pl. Catalunya fins a Vallvidrera i per un bonic paisatge otonyal vàrem visitar la entrada de la Mina Grott, per aquest túnel en el any 1908 es va instal·là un trenet elèctric que duia el agua del pantà a la Vila de Sarrià, te una longitud de 1290 metres.
Per un camí de plataners vàrem anar cap el pantà de Vallvidrera, és va inaugurà el 1864 per abastir de aigua Sarrià , avui en dia es un bonic espai de passeig ple de ànecs.
Ens vam encaminar cap a la Penya del Moro, per tot el camí varem anant agafant cireretes de bosc dons estava ple de arbres farcits de aquests fruits.
La Penya del Moro és un turó de 277 m d'alçada en el cim hi ha un mirador i les restes d'una torre de vigia construïda els segles X i XI molt a prop hi han unes restes de l'època ibèrica.
Des del cim la vista es magnífica amb tota la plana del Baix Llobregat i fins i tot la desembocadura del riu Llobregat .
Vàrem iniciar la baixada fins Sant Feliu a on ens vàrem acomiadar doncs uns marxaven cap a la estació del tren i altres varem agafar el Tramvia fins a L'Hospitalet.

EXCURSIO AL CASTELL DE MONTESQUIU

El dissabte dia 16 de Octubre, varem sortir amb tren , des de la estació de Renfe pl. Catalunya, fins a Sant Quirze de Besora.
Per un camí bordejat de castanyes, arribem al Castell de Montesquiu, es tracta de una fortalesa del que es té noticia documental l'any 1285 amb el nom de Monte Suivo, que vol dir muntanya esquiva,feresta. Va ser dels senyors i marquesos de Besora, ha estat restaurat els darreres anys. Avui en dia es propietat de la Diputació i forma part del Parc Natural del Castell de Montesquiu. El paisatge que l'envolta té racons naturals especials, el castell està situat en un turo a la riba esquerra del riu Ter.
Visitem el castell i els jardins que l'envolten.


Per una pista amb boscos de pi roig, típics de la zona del prepirineu i bosc baix de roures i boix. trobem la gorga del pla de l'Hort, per un patit pont creuem la riera de Solans i anem pujant cap el coll dels tres Pals, des de a on es pot veure una magnífica panoràmica de la plana de Vic i al fons els Pirineus amb les primeres neus de la tardor.
Després de dinar reprenem la tornada i ens desviem una mica per veure una cascada que es forma a la riera de Solans . Abans de arribar al Castell agafem un corriol senyalitzat por GR, fins arribar al Mirador a on ens permet observar una bona vista del poble de Montesquiu i del riu Ter.
Montesquiu es va formar a finals del segle XIX a redós de les fàbriques industrials i textils.
Entre prats i seguin una pista, arribem a l'estació de Sant Quirze a on agafem el tren de les 5,15 arribant a la plaça Catalunya cap a les 7 de la tarda, ens despedim dels companys tot esperant trobar-nos a la propera sortida del mes de novembre.

EXCURSIO MES DE SETEMBRE

Una vegada passades las vacances del mes d'agost, ens vàrem trobar a la XIC, el primer divendres del mes de setembre i varem decidir que l'excursió del mes de setembre es faria el dissabte dia 18 .
a Sant Quirze de Besora i després caminant unes dues hores fins el Castell de Montesquiu.
Però el dia de la excursió va ploure molt i vam haver de suspendre la sortida. Es va decidí que la faríem el proper mes de octubre.