EXCURSIÓ DE SITGES A VILANOVA PELS PENYASSEGATS

Dissabte 10 de juny, sortim a les 9,36 de l'estació de Sants cap a Sitges.
Visitem aquesta bonica vil.la turística del Garraf, passem per el mercat municipal i després ens endinsem pel nucli antic de la vil.la, tot seguint el carrer Major amb racons atractius com la plaça de la Vila i a un costat es trova el monument a Bartomeu Robert.
Sitges té una gran vida social i cultural que es va iniciar durant l'estància a la vil.la del pintor Santiago Russinyol a partir del 1892 i que encara perdura amb alguns edificis neoclasics i museus com Cau Ferrat, el Museu Romàntic i el Museu Mar-i-Cel.
L'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla declarada monument históric el 1972, fou construida el segle XVII, està situada a la part alta de la Punta i des d'on és veu una magnífica vista de la platja i el seu passeig maritím.
Són famoses les catifes de flors que es fan per Corpus.
Seguim pel passeig marítim fins passat l'hotel Terramar a on agafem per la vora del mar fins creuar la Riera de Ribes a on podem veure alguns ànecs .
Seguim les senyals del GR per les cales, passem per la punta Grossa és un paissatje agreste, amb unes vistes espectaculars i una vegetació d'arbusts típics del mediterrani, com la ginesta, el romaní etc.
Per alguns trams passem a la vora de la via del tren fins que arribem a les primeres platjes de Vilanova, a on ens trobem amb el port esportiu i la llotja del peix.
Tot seguin pel passeig marítim amb interesants edificis noucentistes i uns bonics jardins arribem al poblat ibéric de Darró del segle II -I a.c.
Dinem al jardí de la platja de Ribes Roges a l'ombra de uns magnífics abres.
Ens crida l'atenció que el parc infantil estigués clausurat i tot mirant descubrim sota un aparell per jua els infants, un gegant rusc d'avelles. (aquesta es la troballa mes estranya del dia).
Després de descansar pujem per la Rambla en direcció a l'estació del tren de Vilanova.
Aquesta important vil.la antigament hi havien dos nuclis diferenciats: La Geltrú documentada al segle X i la Vilanova població que va ser otorgada per Jaume I l'any 1274.
En Vilanova destaca l'església de Sant Antoni Abat i la bonica plaça porticada.
A La Geltrú està el castell, les muralles i l'església de Santa Maria de la Geltrú.
A l'excursió hem vingut 6 persones, donem les gràcies al company Lluis que ens ha guiat doncs no ha pugut vindre Domi que és el que ens fa de guia normante, doncs es troba hospitalitzat degut a que el passat dijous va anar a inspeccionar la ruta i en un desgraciat accident es va fracturar el tormell i es trova a l'espera d'una operació. Desitgem que tot el vagi molt be i molt aviat pugui tornar a guiar-nos per nous indrets del nostre país.

EXCURSIÓ TORELLÓ - MANLLEU PER LA VORA DEL RIU TER

Diumenge 22 de maig ens trobem a la estació de Renfe de pl. Catalunya per agafar el tren a les 9,40 del matí fins a Torelló. La excursió, en principi era de 14 km. però es va allargar fins a 21 km., doncs vàrem agafar un camí que donava més volta. El grup era de 15 persones , quatre es van incorporar a Torelló.

Vàrem iniciar la marxa per un camí ple d'ortigues i no gaire maco amb perill de que aquestes herbes ens piquessin... Després vàrem agafar una pista que anava a la vora del riu Ter.
Aquest és un paisatje molt maco i que forma part del Mig del riu Ter.
Entre frondosos boscos, el soroll de l'aigua i el cant dels ocells anàvem gaudint d'un entorn verd i molt tranquil. A la vora del riu Ter es traben les antigues fàbriques textils que avui en dia les han reconvertit en espais culturals i alguns restaurants.

Feia un dia molt calurós i quan portàvem uns 6km. una part del grup es va quedar endarrerit doncs alguns companys no es trobaven gaire be i altres volien arribar a temps per anar a votar a les seves ciutats, axí que es va decidir tornar a Torelló, quedant l'excursió fragmentada en dos grups: nou companys varen continuar fins arribar a Manlleu i els atres 6 vàrem retornar per un altre indret també molt maco fins arribar a Torelló, on vàrem dinar i després vam visitar la bonica vil.la de Torelló.
Torelló conserva edificis medievals amb porxades i carrerons estrets que mantenen l'emprenta del passat. Destaquen l'església de Sant Feliu amb dos torretes contruïdes entre 1672 i 1688, la plaça vella i la mansió de los Panella. A sobre de la vil.la es troba el Santuari de Rocaparera, un edifici amb elements noucentistes i neorromàntics, obra de Josep M.Pericas.

A les 5,2oh. tornàvem cap a Barcelona, el altre grup va agafar el tren a Manlleu a las 6,20h.
Esperem que en properes excursions tots siguem més solidaris i es faci pinya a l' entorn de tot el grup per poder ajudar als companys que en un moment donat ho puguin necessitar.

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

Diumenge dia 17 d'abril. A les 8,20 ens trobem a l'estació de la Renfe de Sants.
En aquesta sortida hem estat un bon grup doncs erem 29 persones. Al arribar a Sant Celoni ens varem trobar amb més companys. Tot seguit varem agafar un camí de terra fins a la casa pairal de Can Draper a on s' iniciava pràcticament la excursió, al costat es troba un magnífic roure que és el segon més gruixut de Catalunya.
Seguim per una agradable pista que s'endinsa per la Vall d'Olzinelles i que va paral-lel a la riera d'Olzinelles.
Ens desvíem una mica per visitar el Pou de Glaç de Can Draper.
Caminem per un ombrívol bosc d'alzines i un sotabosc ben abundant fins arribar a l'església de Sant Esteve d'Olzinelles documentada a l'any 1083 i un petit cementiri on fem una parada per fer fotografies de l'església i la seva rectoria plena de flors.
Continuem per un magnífic paratge fins arribar a la font del Rector a on alguns companys es varen aturar per dinar, la resta seguim fins al Pla de Can Valls on dinem i descansem, esperem a la resta de companys i tots junts varem anar a visitar els Forns de Pega que daten entre els segles IX i X, al costat es troben les basses i la Font de la Pega i també es troba l'alzina de la Pega que diuen que és el més alt de Catalunya.
Per un camí vorejat de grans plataners emprenem la tornada, tot seguint la riera d'Olzinelles i amb el soroll de l'aigua anem arribant de nou a Can Draper.
Després de creuar per un camí subterrani arribem a l'estació de Sant Celoni.
Una vegada a Barcelona ens despedim del grup, desitjant tornar-nos a trobar a la propera excursió.

EXCURSIÓ AL MONTSENY PER BALENYÀ-SEVA-EL BRULL I AIGUAFREDA

Diumenge dia 27 de març a les 8,30 sortíem de la plaça Catalunya, el dia estava molt ennuvolat i durant tot el trajecte no va parar de ploure pero nosaltres tot i el mal temps anàvem il.lusionats.
Tan bon punt vem arribar a Balenyà va deixar de ploure. Iniciavam el recorregut creuant la vila de Balenyà per agafar un camí de terra, entre boscos i prats d'un verd brillant salpicat de masies i que junt amb la boira li donava un aspecte molt especial.
El color vermellós de les roques ens indicava que anàvem arribant a la bonica vila de SEVA que està enclavada a la falda del Montseny, el seu campanar romànic del segle XII destaca per sobre del poble, té un fantàstic centre antic amb cases de pedra molt ben conservat . Els primers documents de la vila són de l'any 904.
Poc a poc el sol va anar fortint i el dia es tornà més radiant i calorós.
Vàrem parar per dinar en un paratge únic amb el Matagalls, el Pla de la Calma i el turó del Tagamanent al fons.
Després vàrem arribar a El Brull a on vam fer una parada per visitar l'església de Sant Martí del segle XI i el Centre d'Informació que està al costat del temple, les ruïnes del Castell del Brull estan situades en un petit turó davant de l'església, la resta del conjunt urbà està compost per l'Ajuntament i un parell de restaurants.
Durant un tram vàrem caminar per la carretera agafant després un camí entre boscos fins arribar a les primeras cases d'Aiguafreda.
A les cinc de la tarda agafàvam el tren a l'estació de Sant Martí de Centelles, anàvem tots contents doncs al final vàrem gaudir d'un dia esplèndid.

CAMI DE SANT JAUME, DES DE SANT CUGAT A LES FONTS DE TERRRASSA

Dissabte 26 de Febrer sortim a les 9,30 del matí de la plaça Catalunya fins a Sant Cugat i tot passajant per la bonica sona peatonal de la ciutat arribem al Monestir de Sant Cugat.
L'Abadia benedictina més important del Comtat de Barcelona, es tracta d'un importantíssim conjunt monumental.
El 1931 va ser declarat Monument Històric Artistic, iniciant-se diverses restauracions a càrrec de la restablerta Generalitat de Catalunya que va finalitzar amb la guerra civil.
L'octubre de 1938 s'hi va celebrar una sessió de les Corts de la República.
El Monestir esta situat a on hi havia una fortalesa romana anomenada Castrum Octavianum en la via Romana de Barcelona a Egara (Terrassa) i a on va ser martiritzat el cristià Cucufate (Cugat) en el any 303.
A causa de la importancia aconseguida pel Monastir, el conte de Barcelona Ramon Berenguer IV va celebrar corts al Monastir l'any 1143, cosa que va ser repetida altres vegades pels successius monarques . Tambe el 17 de gener de l'any 1145 s'hi celebrà un concili, per tractar temes de l'Església i del Estat.
El més destacat de tot el conjunt arquitectònic del Monestir és el seu claustre. Es un clar exemple de l'art romànic català construït al segle XII. Dins del jardí del claustre es troben les restes de la primera basílica del segle V i el lloc on es diu s'hi va enterrar Sant Cugat.
La façana principal, construïda a la primera meitat del segle XIV, està centrada per la gran rossana que il·lumina la nau central, les seves dimensions son de 8,2 m. de diàmetre, és una de les més grans de Catalunya, juntament amb la de l'església de Santa María del Pi de Barcelona i la de Tarragona.
L'interior té tres naus i tres absis dels segles XII i XIV, iniciat amb estil romànic i acabat en estil gòtic.
Té uns magnífics retaules que han estat restaurats fe molt poc i no es permet fer fotografies.
Al costat es troba el Palau Abacial que es va edificar al segle XIV.
Al costat del Palau, a la plaça Octavià varem esmorzar i després per una amplia avinguda varem continuar la ruta fins agafar el G.R. i a on també està senyalitzat el Camí de Santiago que passa per Montserrat, tot seguin les fletxes del camí varem arribar a Les Fonts de Rubí, una mica abans varem dinar amb un paratge molt maco i tranquil a on hi ha una font amb taules i bancs.
Després de dinar i pendre una mica el sol i petà la xerradeta varem anar cap a l'estació dels ferrocarrils Catalans. a on varem saludar a la família de la Montserrat que van vindre a saludar la.
Ens despedim dels companys que varen baixar a l'estació de Provença i la resta varem fins a la plaça Catalunya.
Ha estat una sortida molt interessant i contents ens despedim fins la propera sortida.

EXCURSIÓ PER LA CARRETERA DE LES AIGÜES

Passejada per la carretera de les Aigües, des de Vallvidrera al Parc Cervantes.

Dissabte 15 de Gener, és la primera excursió de l'any, al principi no s'entreveia molt animada perquè era les 9:00 del matí, i només estàvem el Domi i jo, a l'entrada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya FGC, però després van aparèixer Mary Carmen i la seva filla Ana, i uns minuts després dues noies es van acostar preguntant pel Grup de Senderista de la XIC, així es van unir Mar i Montse

Vam Pujar al ferrocarril direcció Terrassa. Vam Baixar a l'estació Peu del Funicular per pujar al Funicular de Vallvidrera, fins a la primera parada. En sortir del funicular vam estar a la carretera de les Aigües, oficialment coneguda com Passeig de les Aigües.

Així va començar el nostre recorregut, el camí discorre pel costat mar de la muntanya de Collserola, la carretera ens permet tenir una gran panoràmica sobre la ciutat de Barcelona. D'una banda he veura la ciutat en tota la seva extensió i el mar. De l'altra, una gran massa forestal que s'estén per la comarca del Vallès.

L'origen d'aquesta carretera, es remunta al recorregut d'una antiga conducció de distribució d'aigua, motiu del seu traçat horitzontal i del seu nom.

Tot i tenir un dia càlid, més semblant a un dia primaveral, la ciutat va estar coberta de boira, i els seus monuments i edificis es visualitzaven com fantasmes, eren ombres que es dibuixaven a la llunyania. El Mediterráneo va aparèixer com un núvol pintada de daurat i l'ombra de grans vaixells es dibuixava sobre ell.

Pel camí es troben grans cases, algunes amb senyals del pas del temps, però altres són realment impressionants per la seva grandària i bellesa. Al lluny el primer que apareix és la Torre de Collserola i al costat el Temple del Sagrat Cor i una mica més enllà aquesta l'Observatori.

Els pins, part de la vegetació de Collserola van estar d'un verd intens, i plens de pinyes a punt de madurar.

Ens trobem gran quantitat de ciclistes i corredors, pel fet que és una ruta popular entris aquests esportistes, que l'utilitzen per als seus entrenaments, aprofitant el seu perfil, completament pla.

El nostre recorregut ens va portar al Turó d'en Corts, vam passar pel Miradors de Sant Pere Màrtir, vam seguir per la carretera fins arribar a la Font de la Mandra, vam sortir de la carretera de terra i vam baixar pel carrer de Pau Vergós, vam passar l'institut Freedman, vam arribar al carrer Josep Anguera i Sala, vam seguir la nostra ruta fins a trobar l'Hospital Sant Joan de Déu, vam anar fins trobar el nostre punt d'arribada el Roserar de Cervantes, que ens regal les seves primeres roses i els primers aromes.

Va ser un passeig suau, intens per la bellesa de Barcelona als peus de la muntanya, màgic per l'espectacle de la natura, agradable pel clima suau que vam trobar.

A les 13:00 vam estar acomiadant.

Gràcies Domi per guiar-nos pels bells racons de la Catalunya.

Aquesta crònica ha estat feta per la nostra companya LEONOR