EXCURSIÓ A L'ERMITA DE SANT RAMON I COLÒNIA GÜELL

El dia 7 d'abril hem fet l'excursió que vàrem suspendre degut a la pluja el passat mes de març.

Sortim de la plaça Espanya amb l'autobús núm. 87L fins a Viladecans, baixem a la parada de la carretera de Sant Climent, a on per una bonica avinguda d'arbres, enfilem una forta pujada d'uns tres kilòmetres fins a l'ermita de Sant Ramon .

 Aquesta ermita es troba al cim del Montbaig a 289 m. d'alçada.

L'ermita es va construir el 1877 i es d'estil neoromàntic, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local .

 És un magnífic mirador del Barcelonès, del Delta de Llobregat i el Garraf.

Deprès de gaudir d'un paisatge tan bonic i en fer un dia molt agradable i assolellat, decidim continuar caminant uns set kilòmetres més fins a la Colònia Güell.

Tot seguint el camí de L'anella Verd anem passant per boscos d'alzines, pins bruns, garrofers, brucs i estepes típiques del clima mediterrani. Després de creuar un petit pont comencem a veure un paisatge fantàstic de grans conreus de cirerers florits. Una meravella, doncs les flors blanques dels cirerers m'evoquen a la bellesa dels camps nevats.

A uns dos kilòmetres abans d'arribar a la Colònia Güell, fem una parada al bosc, per dinar i descansem una estona perquè el nostre amic Pascual es pugui recuperar de l'esgotament.

Per un camí boscós arribem a la Colònia Güell. Aquí, passegem pels seus carrers amb edificis modernistes i visitem la Cripta, l'obra més important d'Antoni Gaudí.

La Colònia Güell neix del trasllat de la fàbrica tèxtil de Sants-el Vapor Vell- a Santa Coloma de Cervelló a on es va implantar una colònia de tipus paternalista on, al costat de la fàbrica es va edificar els habitatges dels treballadors i les treballadores, l'escola, l'església i una cooperativa de consum. El 1898 Eusebi Güell encarrega al seu arquitecte, Antoni Gaudí el projecte per construir l'Església de la colònia. Després de deu anys d'estudis, el 1908 es col·loca la primera pedra i el 1915 es beneeix la cripta i s'aturen les obres sense que es finalitzi l'Església. De totes maneres li va servir a Gaudí d'experiència per la realització de la Sagrada Família. La Cripta d'Antoni Gaudí, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1969.

Finalment anem cap a l'estació de la Colònia Güell dels ferrocarrils de la Generalitat fins a la plaça d'Espanya a on ens acomiadem fins la propera sortida que farem el dia 19 de maig.

EXCURSIÓ A MONTSERRAT, DE SANT JOAN A SANT JERONI

    
 PER VEURE MÉS FOTOS:
  https://plus.google.com/u/1/photos?tab=wq#photos/113420538223530910249/albums/5823232348451223969


El dissabte dia 15 de desembre, per celebrar la darrera sortida de l'any vàrem anar a Montserrat, la muntanya més emblemàtica de Catalunya.
Sortíem de la pl. Espanya a les 8,30 cap a Monistrol per enllaçar amb la cremallera fins al monestir.
Tot seguit vàrem anar cap a la basílica per venerar l' imatge de la Moreneta, patrona de Catalunya.
L'imatge de la Verge és una talla romànica de fusta d'alamo blanc que data del segle XII. Els últims estudis confirmen  que la Verge és va anant enfosquint a parti del segle XVI degut al plom que hi havia en la pintura de la cara.    
El Monestir va ésser fundat al s. XI per l'abat Oliba tot i que ja aleshores hi havia a la muntanya diverses ermites que es remunten al s. VIII .
Al llarg de més de mil anys d'història del monestir de Montserrat s'han gestat fets d'una importància extraordinària en la vida religiosa, cívica, cultural i política de Catalunya.

Després de fer un recorregut per la basílica varen agafar el funicular fins a Sant Joan que ens va portar cap el cim més alt de Montserrat,  el recorregut és molt espectacular, el dia estava clar , és podia gaudir de unes magnífiques vistes d'ocell amb el monestir al fons i les roques que configuren un paisatge únic i inconfusible.

Una vegada a  dalt vàrem decidir fer l'itinerari de les ermites, primer la de Sant Joan després la de Sant Onofre que es va construir dintre d'una gran cova,  es creu que fou construïda cap el 1.400 i per l'escala de Jacob s'arriba a la ermita de Santa Magdalena. Després vàrem tornar per  seguir la ruta inicial cap a Sant Jeroni, quan ens faltaven uns 20 minuts per arribar vàrem decidir que no tindríem temps per agafar l'ultim funicular així que ens vàrem aturar per dinar i reprendre la tornada.
De nou al Monestir cap a les 17,15 agafàvem la cremallera que enllaçava a Monistrol amb els ferrocarrils de la Generalitat.
Uns companys vàren baixar a l'Hospitalet i altres a la pl. Espanya.
Ens despedim  desitjar-nos unes Bones Festes i un Any 2013 ple de salut per poguer continuar fent senderisme tots plegats.
  

EXCURSIÓ ALS AIGUAMOLLS DE TORREDEMBARRA I ROC DE SANT GAIETÀ

El dissabte dia 16 de novembre ens trobem a l'estació de Sants a les 9:36 per sortir cap a Sant Vicenç de Calders a on es troba la platja de Comarruga. Anem cap a la carretera general i agafem l'autobús fins a Roda de Barà.

Baixem just a on es troba l'Arc de Barà. Declarat monument històric-artístic, fou aixecat en l'antiga Via Augusta per disposició de Lucio Licinio, general de l'emperador Trajà (98-117 de la nostra era). Consta d'una arcada de 4,87 d'amplada i de 10,14 metres d'alçada. Antigament la carretera passava per sota de l'arc.

Caminem poc més d'un kilòmetre fins arribar al Roc de Sant Gaietà. Es tracta d'una singular urbanització que reprodueix cases i racons típics d'Andalusia.

Durant el camí visitem l'Ermita de Barà des d'on es divisa tota la platja fins a Torredembarra.

Pel Camí de Ronda arribem a un espai d'interès natural amb les dunes de sorra i tot seguint per la platja de Creixent arribem als aiguamolls. Es tracta d'un paratge molt interessant i poc conegut amb una flora i una fauna especials. Aquest espai és el cinquè de Catalunya en espècies: des d'ocells fins a ànecs- collverds i la fotja que cria en l'Estany del Saler fins a flamencs. Aquest espai té 62 hectàrees.

A excepció del Delta de l'Ebre, ja quasi no tenim costa natural d'aquestes característiques, amb dunes (muntanyes) i maresmes (aiguamolls- costers) ja que han anat desapareixent degut a l'impacte urbanístic, entre altres causes.

És important la protecció d'un indret tan particular i que hem tingut la sort de gaudir. El dia mig ennuvolat embolcallant el paratge i donant-li un encant especial, els ànecs salvatges que s'ens acosten per menjar el pa que els hi donem... En aquest espai tan bonic, tot aprofitant un arbre caigut que ens feia de seient, hem aprofitar per dinar .

Després de descansar hem continuat cap a la població de Torredembarra on hem agafat el tren cap a Barcelona. 
Para ver todas las fotos cliclar aquí.

 https://plus.google.com/u/1/photos/113420538223530910249/albums/5816211235583476033

EXCURSIÓ DE VALLVIDRERA A SANT JUST DESVERN

    

El dissabte dia 27 d'octubre després dels mesos d'estiu hem inaugurat la temporada de sortides del Grup Senderista de la XIC de la Torrassa. Ens hem trobat  a la plaça de Catalunya, a les 9,15 agafàvem els Ferrocarrils Catalans i el funicular fins a Vallvidrera. A la sortida semblava que volia ploure i varem fer una petita parada al restaurant Can Trampa a on alguns varem esmorzar , després de treure els paraigües i capelines vam  agafar  el camí vell de la Creu d'Olèrdola . Una vegada passada la  Font de can Llevallol és va decidi  allarga la excursió fins el Pantà de Vallvidrera , aquest pantà fou inaugurat el 1864 per l'abastiment d'aigua de la vil·la de Sarrià
 El paratge és molt maco pero l'embasament tenia molt moca aigua a on varen aprofitar per esmorzar la resta de companys. El clima anava millorant i per un paisatge amb molta vegetació i  uns gegants  pins i alzines centenaris, alguns eren tan grans que quatre persones no podiem abraçar-los, varem seguir pel camí de Can Llavallol fins a la explanada de Can Cuiàs tot passant per la Font de Ferro.  Des de Sant Pere Màrtir empreniem la baixada fins  a Finestrelles, el parc de la Rosaleda, l' hospital de San Joan de Déu per anar a para els Jardins de Cervantes per  a sortir a la Diagonal a on ens varem despedir doncs uns agafen el metro i altres anavem caminant fins a l'Hospitalet .

 Ha estat un grup de 12 companys tots molt agradables que ja hem quedat per la propera sortida que será el dia 25 de novembre per fer els Aiguamolls de Torredambarra.   

EXCURSIÓ DE SANT CUGAT A TERRASSA -VALLES NATURAL

                   

                                                                               
                  
El dissabte dia 16 de juny vàrem fer la darrera excursió de la temporada, sortíem de l'estació de la plaça Catalunya a les 8,45 del matí fins  a Sant Cugat. No  vàrem recorrer la ciutat doncs feia poc havíem visitat el Monestir i altres indrets d'aquesta bonica ciutat.
Tot seguint el Camí dels Monjos  agafem el Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, per aquesta zona es troben algunes torres molt espectaculars. Després de caminar una  bona estona per l'asfalt arribem a un petit bosc a on fem una parada per esmorzar.
 Una mica més endavant ens trobem a dos companys més la Montserrat i el seu fill Albert amb ells continuem l'excursió una bona estona, però feia molta calor i el camí es feia cada vegada més dur doncs no hi havia ni una gota d'ombra i la Montserrat i el seu fill, una mica abans d'arribar a l'Hospital de Terrassa  vàren decidir no continuar.
 La resta de companys a l' alçada del Hospital de Terrassa vàrem decidir que feia massa calor per continuar doncs ja portàvem uns 12 km i encara ens faltaven 8 o 10 km per arribar a Matadepera a on en principi havíem  de finalitzar aquesta excursió. Vàrem pensar que en una propera sortida es pot fer la resta de l'excursió des de Terrassa fins a Matadepera.
Així doncs com  que teníem molta calor i set, vam entrar a la cafeteria de l'Hospital a on vàrem estar molt be doncs hi havia una bona refrigeració , unes cerveses ben fresquetes i una mica de pica-pica, després de fer el vermut i descansar una bona estona vam agafar un autobús que ens va dur fins a l'estació de trenc de Terrassa.
 Cap a les cinc arribavem a l'estació de Renfe de Sants a on ens vàrem acomiadar fins al mes de setembre a on esperem  retrobar-nos tots i totes per seguir fent aquest esport tant sa i bonic com és el senderisme.
Voldríem donar les gràciàs al nostra guia Domi, sabem que ha estat un any dur per ell, però tots desitgem que continui organitzant sortides tan interessants com les que hem fet durant els tres anys que portem el Grup Senderista de la XIC de la Torrasa.

Desitgem unes molt bones vacances d'estiu a tothom i fins la propera temporada.
        
 


  

ESCURSIÓ A CALDES PEL CAMÍ DE LES LLAMBORDES

          
El dissabte dia 19 de maig, a les nou agafàvem l'autobús de la Cia. Segalés fins a Caldes de Montbui  .
Aquesta és una vil·la termal situada a la vall de la Riera de Caldes. Avui en dia té dos establiments termals molt reconeguts arreu del país. Es conserven  restes de les antigues muralles i la Torre de la Presó.
Vàrem fer un recorregut per aquesta interessant vil·la. A la plaça principal es troba la Font del Lleó d'on brollen del subsòl les aigües termals a 70 graus. A l'altra banda de la plaça es troben les Termes Romanes, de l'època de l'imperi romà. També és molt interessant l'esglèsia de Santa Maria construïda entre el 1589 i 1702 amb el seu portal d'estil barroc . Varem visitar els safarejos públics on encara avui en dia les dones hi van a rentar la roba aprofitant-ne l'aigua calenta. Les dones ens comentaven que les catifes queden molt netes amb aquesta aigua que també aprofiten pel consum de casa per les seues propietats medicinals.
A uns dos kilòmetres, vam passar pel Santuari del Remei i després varem agafar el camí de les Llambordes, un camí caracteritzat per trobar-se empedrat amb les famoses llambordes que es treien de la cantera que hi ha en aquest indret.
Durant els anys 20 va ser un negoci molt florescent a Caldes. Barcelona era la gran consumidora de llambordes. Els primers empedrats de Barcelona van ser per a l'Exposició Universal del 1888. Encara queden les restes d'una casa que té l'aspecte d'una residència de gent benestant i una mica més endavant es troben les restes de les cases humils de la gent treballadora i  una bàscula on  pesaven els carros que sortien carregats de llambordes cap a Barcelona.
La riera anava  ben plena d'aigua i amb un paisatge primaveral ple de flors campestres vàrem dinar a la vora de la riera a sobre d'unes grans roques. Després vàrem tornar de  nou cap a Caldes per agafar l'autobús de tornada a Barcelona.