martes, 13 de mayo de 2014

EXCURSIÓ PER LA SERRALADA DE COLLSEROLA DE VALLVIDRERA A MOLINS DE REI














El dissabte dia 10 de maig a les 9.15 vam sortir cap al Baixador de Vallvidrera des d'on vam iniciar l'itinerari marcat pel GR-92. Durant els primers quilòmetres hi havia una forta pujada i per un paratge envoltat de pins anavem gaudint de boniques vistes del pla del Llobregat, Molins de Rei i Sant Feliu fins arribar a l'Ermita de Santa Creu d'Olorda. En aquesta hi trobem una gran explanada ideal per fer un petit descans.

L'Ermita conté elements prerromànics que daten de finals del primer mil·lenni (segles VIII-IX). Aquesta tesi es veu corroborada per documents antics datats del 1032 i 1066. Probablement l'absis va ser la base de tota l'evolució arquitectònica posterior: un campanar (segle XIV) reformat en 1619, la porta renaixentista actual (segle XVI), la rectoría i altres dependències modificades al llarg dels anys.
Tot el conjunt va ser incendiat el 1936 durant la Guerra Civil, sent després restaurat pel grup excursionista Els Blaus de Sarrià.

Després d'uns quilòmetres vam arribar a Castellciuró, on vàrem dinar i després de descansar vam pujar el turó per visitar les restes del castell, vestigi històric del passat. Les primeres restes probablement d'origen visigòtic daten del segle VII. Cap a l'any 985 van ser derruïdes pels serraïns d'Almansur.
El gruix de la construcció que es conserva és del segle XII i pertanyia als cavallers de l'Ordre del Temple.

A pocs quilòmetres vam arribar a la població de Molins de Rei. Després de creuar un petit pont ens vam dirigir cap a l'estació de trens des d'on vam tornar cap a casa.

Tot el grup de 17 companys  i companyes desitgem a Domi, que es recuperi aviat de la lesió que va patir el passat dia 27 d'abril a la baixada del Tagamanent. Hem decidit que si Domi ja es troba bé, la propera sortida serà el dia 21 de juny de Torelló a Manlleu.
 












martes, 29 de abril de 2014

EXCURSIÓ AL TAGAMANENT









      
 LA PUJADA AL TURÓ DEL TAGAMANENT,PORTA D'ENTRADA AL MONTSENY
      PER AIGUAFREDA-TAGAMANENT-FIGARÓ.

L'excursió del diumenge dia 27 d'abril va anar molt bé. Vam ser 19 participants. 
Fins el dia abans hi va haver dubtes de si plouria o no. Al final ens va fer un dia magnífic, amb sol, però sense massa calor. La primera part de l'itinerari, des d'Aiguafreda, transcorria pel bosc, i això feia l'ambient més fresquet.

La pujada és llarga, però compensa, per la gran massa forestal que hi ha, i les vistes que, sobre el Montseny i les Cingles del Bertí, s'amplien a mida que vas pujant. La gent va respondre molt bé a l'esforç.

 El Tagamanent és un turó que fa 1056 m. d'alçada i un mirador privilegiat de 360º. Es podia veure el Pirineu encara nevat i, fins i tot, ben lluny, Collserola.
 A dalt hi ha una ermita que està en procès de restauració.
Un guia ens va explicar que antigament havia estat un castell, però que amb el pas dels segles es va anar reconvertint en centre religiós.
Després d'escoltar a aquest expert, ens vam pendre un merescut descans damunt l'herba verda i fresca que cobreix la totalitat del Tagamanent.

La baixada a Figaró, després de dinar, es feia per una pista forestal força costeruda. Encara sort que era de baixada. I l'últim tram, abans d'arribar al poble, transcorria per un bonic bosc selvàtic, a la vora d'un rierol, amb petita cascada inclosa. 

Vam arribar a l'estació de Figaró just en el moment que hi entrava el tren. I vam tornar a casa cansats, però contents d'haver fet aquesta excursió.

El relat d'aquesta excursió ha estat escrit pel nostre guia DOMI.
 

martes, 11 de marzo de 2014

EXCURSIÓ AL CASTELL DE L'ERAMPRUNYÀ- DE GAVÀ A SANT CLIMENT



























El diumenge dia 9 de març vora les 8 del matí sortíem amb autobús fins a Gavà. Des d'allà, després d'esmorzar vàrem agafar el camí de Gavà a Sant Climent seguint la ruta del GR passant per la Colònia Amat. Cap el 1914, en aquest indret es van construir diverses cases de famílies barcelonines que hi venien a estiuejar. A la vora hi trobem una petita ermita particular de la colònia dedicada a la Mare de Déu de la Salut.
Seguim per un camí atapeït de vegetació i amb una forta pujada. A la dreta es troba la font de la Salamandra amb una capelleta del Sagrat Cor.
Per un corriol de roques amb molta pendent, arribem a la plaça de l'ermita de Bruguers on ens esperen dos guies que ens expliquen la història de l'ermita i també del castell de l'Eramprunyà.
Hem tingut sort, doncs degut a les obres de reconstrucció del castell, només obren el segon diumenge de cada mes. La visita es gratuïta i Domi ja tenia feta la reserva per les 10 del matí.

En l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers es diferencien clarament dos moments de construcció: el romànic i el gòtic tardà. La capella romànica data del segle XIII, és un petit edifici de nau i absis coberts amb voltes semicirculars i quatre capelles laterals. Al segle XVI és va allargar l'estructura principal i es va construir la volta del cor i el portal.

Després acompanyades amb els guies ens disposàvem a afrontar una forta pujada a on gairebé havíem de grimpar per arribar a les restes del Castell d'Eramprunyà.
La primera referència del castell data de l'any 957. Va ser construït com a sistema defensiu de la frontera entre Al-Andalus i l'Imperi Carolingi. Va ser propietat dels Comtes de Barcelona fins el 1323. Era el centre d'un terme senyorial que comprenia sis parròquies: Sant Miquel d'Eramprunyà, Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans.

El castell es troba en ruïnes, consta de dos recintes ben diferenciats: el sobirà o superior i el jussà o inferior, separats per un fossar que antigament era salvat per un pont llevador.
El recinte sobirà és el lloc fortificat per excel·lència i on s'ubicava el cos de guàrdia i la residència del senyor.
En el recinte jussà o inferior, hi ha l'antiga parròquia de Sant Miquel d'Eramprunyà i l'antic cementiri medieval, amb tombes antropomorfes del segle X, la cisterna i vestigis d'altres fortificacions.
A més existeix un tercer recinte tancat per una muralla més tardana.

El 1323 el rei Jaume II és va vendre el domini superior del castell i de la seva baronia a Pere Marc.
L'any 1469 en el transcurs d'una guerra civil entre els partidaris del rei Jaume II i la Generalitat, el castell d'Eramprunyà fou assetjat durant tot un mes pels partidaris de la Generalitat fins que fou destruït.

Després d'escoltar les interessants informacions de la guia i fer moltes fotografies, vam iniciar la baixada fins l'ermita de Bruguers, després fins al desviament i a l'esquerra vam agafar una pista fins arribar a Sant Climent de Llobregat on vam agafar l'autobús.
Ens acomiadem dels 28 companys que vam assistir a aquesta bonica i interessant excursió.

La propera sortida serà el 27 d'abril on tindrem l'ocasió de caminar fins la muntanya del Tagamanent al Montseny.



domingo, 9 de febrero de 2014

EXCURSIÓ DE SANT FELIU DE CODINES A CALDES DE MONTBUI


El diumenge dia 9 de febrer vam fer la sortida que per causa de la pluja havíem ajornat el passat mes de gener .

A les 8 del matí sortíem del Passeig de Sant Joan cap a Sant Feliu de Codines. Aquesta bonica població està situada al Vallès Oriental a uns 500 metres sobre el nivell del mar amb vistes a Sant Sadurní de Gallifa i del Vallès, ja que està situada als darrers contraforts dels Cingles de Bertí i les conques del Tena i la riera de Caldes.

Deixem la vila i tot seguint les indicacions del GR pel camí de la Serra i amb una lleugera pujada agafem un corriol per un bonic paisatge de boscos. El camí era dificultós, ja que estava ple de bassals d'aigua i fang que feien molt complicat caminar sense relliscar. Tot i així, tots i totes anàvem amb molta cura i la veritat és que hi va haver sort doncs cap company va caure. Acaban tot amb una divertida aventura.

Després vam deixar el camí del GR, desviant-nos cap a l'esquerra per la ruta del PR que surt a la riera de Caldes. Seguint per la riera vàrem descobrir un bonic paratge amb un petit llac i dos cascades.

Tot seguit arribàvem a la zona del Camí de les Llambordes on hi trobem la bàscula mitjançant la qual es pesaven les llambordes que s'extreien de la pedrera. A principis del segle passat la ciutat de Barcelona va ser la principal clienta de les pedreres de Caldes de Montbui.

Finalment vam arribar a la bonica Ermita del Remei, al costat de la qual hi trobem l'entrada del restaurant del Remei on vàrem dinar.

Un cop agafades les energies per seguir amb el recorregut vam continuar fins a la vila de Caldes de Montbui. Aquesta fou la capital del Vallès durant l'època medieval, que comptava amb els seus banys, un hospital i residències reials.

Vam visitar l'Esglèsia de Santa Maria construïda entre 1589 i 1702 que llueix un preciós rossetó. Així com les restes de l'antiga muralla, els antics safareigs on surt l'aigua calenta, la Font del Lleó des d'on brolla l'aigua a uns 70 graus (al centre de la vila) i les Termes Romanes ( davant de la plaça).

A les cinc agafavem l'autobus cap a Barcelona després de realitzar una caminata d'uns 13 km.
El temps ha estat agradable ja que no feia massa calor i hem estat un grup de 20 companys i companyes que guiats pel Domi hem gaudit d'una bonica excursió.
Quedem el diumenge 9 de març per fer la propera sortida al massís del Garraf.

Vista de la vila de Sant Feliu de Codines

















Santuari del Remei

Caldes de Montbui esglèsia de Santa Maria