EXCURSIÓ PER LA CARRETERA DE LES AIGÜES

Passejada per la carretera de les Aigües, des de Vallvidrera al Parc Cervantes.

Dissabte 15 de Gener, és la primera excursió de l'any, al principi no s'entreveia molt animada perquè era les 9:00 del matí, i només estàvem el Domi i jo, a l'entrada dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya FGC, però després van aparèixer Mary Carmen i la seva filla Ana, i uns minuts després dues noies es van acostar preguntant pel Grup de Senderista de la XIC, així es van unir Mar i Montse

Vam Pujar al ferrocarril direcció Terrassa. Vam Baixar a l'estació Peu del Funicular per pujar al Funicular de Vallvidrera, fins a la primera parada. En sortir del funicular vam estar a la carretera de les Aigües, oficialment coneguda com Passeig de les Aigües.

Així va començar el nostre recorregut, el camí discorre pel costat mar de la muntanya de Collserola, la carretera ens permet tenir una gran panoràmica sobre la ciutat de Barcelona. D'una banda he veura la ciutat en tota la seva extensió i el mar. De l'altra, una gran massa forestal que s'estén per la comarca del Vallès.

L'origen d'aquesta carretera, es remunta al recorregut d'una antiga conducció de distribució d'aigua, motiu del seu traçat horitzontal i del seu nom.

Tot i tenir un dia càlid, més semblant a un dia primaveral, la ciutat va estar coberta de boira, i els seus monuments i edificis es visualitzaven com fantasmes, eren ombres que es dibuixaven a la llunyania. El Mediterráneo va aparèixer com un núvol pintada de daurat i l'ombra de grans vaixells es dibuixava sobre ell.

Pel camí es troben grans cases, algunes amb senyals del pas del temps, però altres són realment impressionants per la seva grandària i bellesa. Al lluny el primer que apareix és la Torre de Collserola i al costat el Temple del Sagrat Cor i una mica més enllà aquesta l'Observatori.

Els pins, part de la vegetació de Collserola van estar d'un verd intens, i plens de pinyes a punt de madurar.

Ens trobem gran quantitat de ciclistes i corredors, pel fet que és una ruta popular entris aquests esportistes, que l'utilitzen per als seus entrenaments, aprofitant el seu perfil, completament pla.

El nostre recorregut ens va portar al Turó d'en Corts, vam passar pel Miradors de Sant Pere Màrtir, vam seguir per la carretera fins arribar a la Font de la Mandra, vam sortir de la carretera de terra i vam baixar pel carrer de Pau Vergós, vam passar l'institut Freedman, vam arribar al carrer Josep Anguera i Sala, vam seguir la nostra ruta fins a trobar l'Hospital Sant Joan de Déu, vam anar fins trobar el nostre punt d'arribada el Roserar de Cervantes, que ens regal les seves primeres roses i els primers aromes.

Va ser un passeig suau, intens per la bellesa de Barcelona als peus de la muntanya, màgic per l'espectacle de la natura, agradable pel clima suau que vam trobar.

A les 13:00 vam estar acomiadant.

Gràcies Domi per guiar-nos pels bells racons de la Catalunya.

Aquesta crònica ha estat feta per la nostra companya LEONOR